La Lluna és blanca, muy blanca…

Mario Gas va néixer a Montevideo el 1947 al mig d’una gira de “La tabernera del puerto” en la que hi actuava el seu pare, el cantant Manuel Gas. Solem fer servir l’expressió “tota una vida damunt dels escenaris” en el cas de Gas, és pràcticament literal.

Aquest espectacle és una petita finestra a l’univers creatiu del reconegut director, a les seves fílies, a molts records. Gas canta, llegeix, interpreta textos i poemes i parla amb el públic. Comparteix de manera sincera i molt propera, i amb tota la sensibilitat que el caracteritza, textos i cançons que l’han acompanyat durant molts anys.

Acompanyat al piano per Pep Pladellorens, l’espectacle ens durà des de la cançó francesa, als estàndards de jazz o cap alguns autors brasilenys en un format dinàmic i canviant, marcat per la improvisació.

Rasa

Toni Trabal, futbolista estrella del millor equip del món, ha convocat els mitjans a una roda de premsa. Què voldrà anunciar el nostre 10?

Per què tanta urgència ara que l’equip s’està jugant els títols més importants? Fa temps que el club insisteix a millorar-li el contracte, però també corren rumors que al camp ja no se’l veu gaudir com abans. A partir d’una història basada en records d’infància, Rasa és un monòleg a veus que reflexiona sobre el sentit de la memòria i el joc.

Sobre Rasa, l’analista esportiu Pepe Bagán n’ha dit: “El juego, como el arte, son casi los únicos recursos de los que disponemos para sentirnos en sintonía con la vida. Los dos comparten la noción de duelo. Hay un contrincante, un campo, una hoja en blanco, unas normas que tener en cuenta (para seguirlas o saltárselas)… pero por encima de todo lo que hay son un objetivo y una intención: comunicar y salvarte. Ganar no puede quedar lejos de esto. Ver el fútbol como un simple entretenimiento es no haber entendido nada” .

  • Autoria i direcció: Sergi Ducet
  • Ajudantia de direcció: Tura Torras
  • Interpretació: Arnau Comas
  • Disseny d’espai: Llorenç Balaguer
  • Producció i composició musical: Meritxell Neddermann
  • Moviment i suport actoral: Tura Torras
  • Producció: Daniel de la Torre

Speer

“Speer” és una obra que posa la política i Europa davant del mirall de la seva història recent.

Basada en la figura d’Albert Speer, el ministre de Hitler destinat succeir-lo al capdavant del III Reich, aquesta obra d’Esther Vilar és una comèdia amarga d’intriga política perseguida, com l’autora, per la polèmica. N’hi ha que no voldrien que es parlés del Tema.

  • Direcció: Ramon Simó
  • Intèrprets: Pep Munné i Xavier Ripoll
  • Espai escènic i vestuari: Duna Homedes
  • Producció: Amici Miei Produccions / La Gleva Teatre

El forat blanc

El forat blanc és un musical escrit i dirigit per Sergi Belbel, amb música original d’Òscar Roig, que explora el trànsit cap a la mort d’una dona artista i la seva voluntat de transformar el final de la seva vida en un llegat de llum per als seus fills.

La protagonista és una artista de renom a qui han diagnosticat una malaltia terminal. Davant d’aquesta realitat, decideix avançar la seva mort per convertir aquest acte en una experiència expansiva —com un «forat blanc» que expulsa matèria i genera claredat— per tal d’intentar abatre la foscor i les disputes que habiten en els seus quatre fills.

  • Dramatúrgia i direcció: Sergi Belbel
  • Composició musical: Òscar Roig
  • Direcció musical: Dani Espasa
  • Repartiment: Roc Bernadí, Berta Luna, Clara Mingueza, Pau Oliver, Mone Teruel i Jordi Vidal
  • Escenografia: Max Glaenzel
  • Il·luminació: Kiko Planas
  • Vestuari: Mercè Paloma
  • So: Jordi Bonet

El regne de les dones

El regne de les dones és un monòleg escrit i interpretat per Evelyn Arévalo i dirigit per Joan Fullana que vol encarnar els anhels, les pors i els desitjos de l’Anna Akímovna a través de la seva manera desencaixada i desclassada d’estar en el món.

L’Anna és una dona que ocupa, per atzar, un espai que no li correspon, que habita, per inacció, una vida que detesta però de la que no pot fugir. Una dona desubicada que no encaixa en el seu entorn, entregada a la força de la inèrcia, però que comparteix amb nosaltres la seva reflexió àcida sobre la necessitat de prendre partit per no deixar que la vida ens arrossegui.

  • Direcció: Joan Fullana
  • Dramatúrgia: Evelyn Arévalo
  • Interpretació: Evelyn Arévalo
  • Disseny espai escènic: Roger Orra
  • Disseny de vestuari: Laura Figueras
  • Disseny floral: Francina Planas
  • Disseny d’il·luminació: Natalia Ramos
  • Espai sonor: Pere Joan Company
  • Ajudant i construcció d’escenografia: Albert Ventura
  • Disseny gràfic: Francina Planas
  • Producció: Oblideu-vos de nosaltres
  • Ajudant de producció: Desiré Povedano

L´àvia no es diu Carme

Aquest relat és un viatge en el qual aprendre a dir adéu a una àvia abans, fins i tot, que mori.

Es parla de la vida i de la mort, de la memòria històrica i de la manca de memòria. D’experiències no explicades, d’un passat una mica ocult que dibuixa una nova àvia que ja havia començat a desdibuixar-se.

De decisions vitals a les quals només les dones ens enfrontem, de la gestació, de la maternitat i de la soledat.

L’amistat i la família com a punts cardinals. Antigues lleialtats, herències invisibles i memòries ancestrals es presenten com una partitura que hauríem de seguir.

  • Autoria, direcció i interpretació: Anna Mayo
  • Col·laboració en la direcció: Marlene Michaelis
  • Assessorament escènic: Fernanda Orazi
  • Escenografia: Berta Navas
  • Il·luminació: Beatriz Toledano
  • Vestuari: Sofía Nieto (Carmen 17)
  • Assessorament de moviment: Ana del Arco
  • Cap de Premsa: María Díaz
  • Cap de Producció: Belén Pichel
  • Producció: A Pulmón Producciones, Contraproducions, Mediterranea.