El forat blanc

El forat blanc és un musical escrit i dirigit per Sergi Belbel, amb música original d’Òscar Roig, que explora el trànsit cap a la mort d’una dona artista i la seva voluntat de transformar el final de la seva vida en un llegat de llum per als seus fills.

La protagonista és una artista de renom a qui han diagnosticat una malaltia terminal. Davant d’aquesta realitat, decideix avançar la seva mort per convertir aquest acte en una experiència expansiva —com un «forat blanc» que expulsa matèria i genera claredat— per tal d’intentar abatre la foscor i les disputes que habiten en els seus quatre fills.

  • Dramatúrgia i direcció: Sergi Belbel
  • Composició musical: Òscar Roig
  • Direcció musical: Dani Espasa
  • Repartiment: Roc Bernadí, Berta Luna, Clara Mingueza, Pau Oliver, Mone Teruel i Jordi Vidal
  • Escenografia: Max Glaenzel
  • Il·luminació: Kiko Planas
  • Vestuari: Mercè Paloma
  • So: Jordi Bonet

El regne de les dones

El regne de les dones és un monòleg escrit i interpretat per Evelyn Arévalo i dirigit per Joan Fullana que vol encarnar els anhels, les pors i els desitjos de l’Anna Akímovna a través de la seva manera desencaixada i desclassada d’estar en el món.

L’Anna és una dona que ocupa, per atzar, un espai que no li correspon, que habita, per inacció, una vida que detesta però de la que no pot fugir. Una dona desubicada que no encaixa en el seu entorn, entregada a la força de la inèrcia, però que comparteix amb nosaltres la seva reflexió àcida sobre la necessitat de prendre partit per no deixar que la vida ens arrossegui.

  • Direcció: Joan Fullana
  • Dramatúrgia: Evelyn Arévalo
  • Interpretació: Evelyn Arévalo
  • Disseny espai escènic: Roger Orra
  • Disseny de vestuari: Laura Figueras
  • Disseny floral: Francina Planas
  • Disseny d’il·luminació: Natalia Ramos
  • Espai sonor: Pere Joan Company
  • Ajudant i construcció d’escenografia: Albert Ventura
  • Disseny gràfic: Francina Planas
  • Producció: Oblideu-vos de nosaltres
  • Ajudant de producció: Desiré Povedano

L´àvia no es diu Carme

Aquest relat és un viatge en el qual aprendre a dir adéu a una àvia abans, fins i tot, que mori.

Es parla de la vida i de la mort, de la memòria històrica i de la manca de memòria. D’experiències no explicades, d’un passat una mica ocult que dibuixa una nova àvia que ja havia començat a desdibuixar-se.

De decisions vitals a les quals només les dones ens enfrontem, de la gestació, de la maternitat i de la soledat.

L’amistat i la família com a punts cardinals. Antigues lleialtats, herències invisibles i memòries ancestrals es presenten com una partitura que hauríem de seguir.

  • Autoria, direcció i interpretació: Anna Mayo
  • Col·laboració en la direcció: Marlene Michaelis
  • Assessorament escènic: Fernanda Orazi
  • Escenografia: Berta Navas
  • Il·luminació: Beatriz Toledano
  • Vestuari: Sofía Nieto (Carmen 17)
  • Assessorament de moviment: Ana del Arco
  • Cap de Premsa: María Díaz
  • Cap de Producció: Belén Pichel
  • Producció: A Pulmón Producciones, Contraproducions, Mediterranea.